DK’s Blog

Hola,

us invito a passar per el meu nou blog. En un futur força proper aquest blog el deixaré per mort i em dedicaré només a l’altre. Encara que últimament no és que em dediqui massa a postejar. No sé si es per una apatia temporal deguda als torns que faig, a la feina, o a jo sé què. Però vaja, ja escriure un altre dia sobre mi.

De moment i fins que “oficialment” (quan jo digui que deixo aquest) intentaré mantenir els dos blogs “sincronitzats” (no vol dir ni autòmaticament ho fagi sol, ni que cada dia els “sincronitzaré”).

El meu nou blog ‘is powered by’ Wordpress. És una eina que no coneixia i que realment m’agrada. Admet força portabilitat, retocar tot al gust d’un mateix, importar des d’altres blogs cosa que m’ha sorprès força i moltes altres opcions. La seva interfície de gestió també és força “user-friendly” i etc..

En resum, que és el principi d’un nou blog i del meu server, que després de tenir-lo alguns dies en funcionament per tal de veure que no falli i que tot funcioni correctament sembla ser que és força fiable (no solament de software, que corre sota FreeBSD, sinó de hardware, que els disc son rehutilitzats i ben aprofitats). A veure si un dia dedico un post al meu server.

De moment us deixo amb la notícia del meu nou blog.

Salut a tots, i fins aviat!

Ja torno a ésser aquí!

La veritat és que portava una època una mica distant de tot aquest mon. Bé, no del tot. No estava desconnectat del mon d’internet, ja que per un telemàtic és difícil, però sí que ho estava del mon online. Hi ha vegades que estic més per el messenger, i tot seguit ho deixo d’estar. Tot són èpoques.

De fet des que vaig anar a viure a casa l’avia usava l’internet d’algun veí que molt amablement me’l deixava. Be, no hi havia només un, sinó que anava rotant amb 3 que tenien l’internet configurat per tal que veïns com jo podessin disfrutar dels seus serveis. Aixx.. no saben lo molt que els hi ho agraeixo.. realment fan un bon servei a la comunitat permeten que veïns pobres i desemparats com jo puguin tenir connexió a internet.. jeje.

Però tot i això, l’us d’internet no era garantit, a més que em trobava carent de certa seguretat i confidencialitat, així que vaig optar per posar-me internet propi.

I així he fet. Després d’uns quants mesos gaudint internet per la cara, i després d’haver tingut sempre connexió per cable, vaig acabar decidint-me a posar-me ADSL. Mirant preus vaig veure que el més assequible va ser jazztel. Així que ara puc disfrutar de *hasta* 20Mbps de baixada, i casi 1Mbps de pujada. Mirant a la web costava el mateix posar-se 1Mbps que els 20M, així que per el mateix preu, millor tenir-ne 20, no??

Després de diverses hores parlant (i esperant a parlar amb) jazztel, per fi vaig aconseguir tenir l’ADSL en ple funcionament. I al cap d’uns dies de comprovar que tot funcionava més o menys bé, i degut que tenia els mitjans necessaris em vaig dedicar a fer-me, per fi, el meu propi servidor.

Així que el meu últim projecte *fiki* ha estat el de dedicar-me a configurar tant el hardware, com el software i tots els sistemes, el meu propi servidor que espero que d’aquí a poc surti a la llum.

També vull aconseguit el domini .CAT ja que disposem de cert avantatge tots aquells que vam donar suport a la campanya de firmes per tal d’aconseguir-ho (més de 68.000 persones). Això però no serà factible fins al 23 d’abril, que espero que sigui el punt final per el meu server.

No sé encara quins servis posar, però la qüestió és començar, que fins ara utilitzava el server del meu germà.

De moment, a més de tenir el Mldonkey estic muntant un blog, que gràcies a Workpress està quedant força maco.

I bé, de moment deixo aquí aquest llarg relat, que a més de notificar les meves últimes lloances m’ha servit per matar una mica el temps en una nit de treball extremadament avorrida!! I això que he volgut treballar, però per un dia tot ha anat de perles i no he pogut fer massa… Demà estaré més perro, i espero dedicar-me al meu server

fins la propera!

5:00 suena el despertador…
5:01 suena el móvil… por favor! 5 minutos más…
5:06 otra vez el móvil.. me levanto.
5:08 estoy en la cocina. me hago un café, mientras me preparo el bocadillo para la mañana y como algo.
5:09 suena el despertador.. pff.. corre a apagarlo, pobres vecinos.
5:18 me visto
5:22 me aseo y me peino
5:32 salgo de casa
5:36 llego al metro
5:44 llega el metro
5:50 paso por la parada de Marina… odio la juventud borracha. Hacen *demasiado* ruido, fuman, no tienen respeto por nada ni por nadie. Subo el volumen de mis auriculares
6:06 paso por Espanya. Más de lo mismo. Que pintas llevan algunos… me despisto mirando por la ventana.
6:15 Llego a Av. Carrilet: me bajo. Mi salida esca cortada: esta inundada. Se puede oir el ruido de una cascada. el agua cae a borbotones al lado de la via… no comments. Tengo que ir por la otra salida… que pereza.
6:16 Salgo, llueve, hace frío.. tengo un mini paraguas. Me mojo. Por suerte me abrigué bien y no paso frio.
6:20 De camino al curro: viento. Mucho viento. Más frío, Más lluvia. Antes hacía poco mi mini paraguas, ahora no hace nada. Lo guardo para que no se me lo lleve el viento. Me duele la frente del frío que hace. Tengo que saltar charcos, mareas y óceanos. Debo evitar los coches para que no me duchen con la limpia agua que se reúne en la calzada. Si no hiciera tanto frío a lo mejor me daba un chapuzón y todo.
6:21 Tengo que saltar el atlántico: cojo carrerilla: CHAFF, medio pié en el agua…
6:22 Llego al recinto empresarial dónde esta mi empresa. Hay una valdosa que está mal: me acabo de mojar el otro pié. Se ve que tenía envidia del otro… Ahora tengo los dos que chorrean.
6:22 1/2 Llego al curro. Me dicen buenos días. Digo hola. Me dicen que si me he mojado.. No respondo. Me preguntan si llueve… ¬¬’ Digo que buenos días (a caso no me ven que llego todo empapado?!)

…. en fin ….

LAS REGLAS DEL JUEGO SON: El primer jugador de este juego inicia su mensaje con el título “5 extraños hábitos tuyos”. Las personas que son invitadas a escribir un mensaje en su respectivo blog, a propósito de sus extraños hábitos, deben también indicar claramente este reglamento. Al final, debéis escoger 5 nuevas personas a indicar y añadir el link de su blog o diario web. No olvidéis dejar un comentario en su blog o diario web diciendo:”Has sido elegido” y dices que lean el vuestro. 

1. Me gusta quedarme hasta tarde por la noche, sea con buena compañía, con el pc, con un petilla… Me gusta disfrutar de la tranquilidad de la noche. Habitualmente conmigo mismo.

2. Obviamente, al ser friki, me gustan los ordenadores, y suelo pasar gran cantidad de horas dedicados a ellos. Aunq la verdad es que cada vez les dedico menos tiempo, o al menos a hacer frikadas. Pero tb tengo que decir que los pc’s, internet y la informática es mi día a día.

3. Cuando paseo o ando me gusta mirar el cielo tanto de día como de noche, el tejado de las casas.., la luna (me encanta la luna, debería ecribir un dia sobre ella).

4. Suelo oler las cosas, mi abuela decia que siempre metía la nariz en todos los sitios.. jaja. La verdad es que mi sentido del olfato es proporcional al tamaño de mi nariz! juasjuas. Y bueno, lo de oler más q nada es para luego no llevarse un desengaño. prefiero oler algo malo que no luego econtrarmelo en la boca (hablando de comida, claro). Aunque también prefiero oler algo para saber si esta en buen estado o no, o si simplemente huele mal. Hay gente que frente a una situación donde huele mal prefiere respirar por la boca q no por la nariz.. ecss.. eso me da asco. Aunq huela mal prefiero ser consciente de ello y respirar por la nariz q no por la boca y pensar q toda la mierda (o no) va directamente a pulmón.

5. Ir a mi bola..

Le paso el testigo a:
Raver
Frykie
Pau
Carol
MNR

Dilluns dematí.
7.45 am
son
al curro
aborriment
…
més son

Fuff.. què dur és anar a treballar un dilluns al dematí, amb la depresió de després del cap de setmana. El problema afegit és que ara que estic de torns de dematí no em desperto fins que porto una estona al curro, i la mandra, l’aborriment i el bajon entren tots de cop, i clar, moltes ganes de treballar no entren. Si és que això d’haver-se de llevar un dilluns a les 5 del dematí hauria d’estar prohibit!

Els dilluns són per descansar del finde! no per posar-te a treballar més…

A més, que si la cosa va be durant el cap de setmana els dilluns de dematí són bastants nuls a la feina, on la son es va apoderant cada vegada més d’un mateix…

Bé, com a minim he guanyat uns minutets al dia..

7.53
una mica menys de son,
igual d’aboriment,
tinc ganes de marxar a casa!! (nomes falten 6 hores i mitja….)
(petit imprevist del curro: son les 7.55…)

vaig a fer un cafè… 

A que huelen las nubes? Dado que las nubes son agua, nos tendríamos que preguntar que a que huele el agua? Si el agua no tiene sabor, tampoco debería tener olor.. o es que a caso cuando se esta en la niebla esta tiene un olor especial?? Hombre, de hecho puede que si. Puede oler a humedad, a campo, o a una infinidad de cosas, más que nada que a eso se le puede llamar contaminación. O sea, que una nube por oler, puede oler tanto a mierda como a rosas… la verdad, poco me importa a lo que huelan las nubes.

De vez en cuando tengo que escaparme a la montaña, notar el contacto con la naturaleza donde poco se ve el paso del hombre. Está claro que se vaya donde se vaya siempre se verá la influencia humana, pero comparado con la gran ciudad, las montañas de Andorra proporcionan algo de alivio. Yendo de noche poco se puede disfrutar de la magnitud que tienen las montañas, pero de lo que si que se puede disfrutar es del olor. El olor que tienen es muy caratreístico de la zona y del clima, pero siempre huele a montaña. Y sobretodo en primavera… cuando estan todas las plantas en plena floracion…

en fin, un pequeño placer para aquellos que lo sepan apreciar

Doncs si.. Roger independent!

No es tracta de cap connotació política. Per aquells que no ho sabien: m’he independitzat! De fet ja fa uns mesos, diria que a data d’avui no més de dos que per fi vaig fer el pas d’independitzar-me. He de dir que les meves condicions son son bastant favorables, però aixo no treu el fet que independitzar-se sigui un pas mes, una elecció mes a la vida de cada persona.

Tinc la sort de tenir disponible la casa de la meva avia. Des de feia dos anys que es va queda invàlida de les cames i per això va anar a viure a casa els pares, on viviem tots junts. Ara ja malahuradament la meva avia ens ha deixat per descansar en pau, així que ara amb més raó aquesta casa es va quedar buida.

Malgrat tot, despres d’estar a UK visquent sol durant un any i algun més, s’ha de dir que tornar a casa els pares va costar una mica, encara que a casa meva era un xollo, ja que no havia de fer res. No m’obligaven a fer cap feina de la casa, i allo mes que viure, era com un hotel.. (ho dire baix, no sigui que m’escoltin.. jeje).

Arriba un moment que un nescessita tenir el seu espai. La seva independencia, i valer-se ja per si sol. Tant per el que sigui bo, com per el que sigui dolent… La independencia agrada, però també s’ha de saber organitzar-se, ja que una casa requereix un cert temps i una dedicació, i més visquent sol, ja que no es te a ningú que t’ho fagi o et pugui ajudar. Està clar que llavors tambe tens menys merda per recollir.

En fi companys, companyes, amics i amigues… casa meva es casa vostre. Esteu sempre conidats, així que si voleu venir, nomes cal fer-me un truc per saber que hi soc! jeje

fins sempre!
slut.

Primerament he de dir que aquest post és part d’un comentari que li vaig fer a un amic meu. Em va agradar, i aquí he posat un troç…

temps la temps, tant de bo fos amic del temps…

A mesura que passa el temps, també passa l’edat i passa tot. Todo pasa y todo queda… És llei de vida. Passen coses bones, i passen coses dolentes. Per sort les coses dolentes les oblidem força ràpid, i ens quedem amb les bones, però no podem esperar que el temps passi per tal d’oblidar allo que volem. El temps és un, és continuu i imparable. Així que s’ha d’intentar aprofitar cada moment, cada instant, cada cosa que fem. Sembla a topic dir-ho, però és cert: s’ha de viure cada dia com si aquest fos l’últim. Cada any que passa, és un any que hem pogut aprofitar, viure, ser feliços.

Estiguis aquí, o estiguis allà, el temps és el mateix i has de saber trobar el teu camí cap al benestar personal (tant físic com mental). La felicitat és quelcom tant relaltiu, tant momentani, que no saps quan pots estar feliç, i quan ho pots deixar d’estar, el que si que et puc dir una cosa: i és que pots estar rodejat de gent i sentir-te sol; o pots estar en una illa deserta i sentir-te totalment ple.
El teu dia de bajón és de fa uns dies (ho se.. he d’entrar més per aquí :P), i crec que és inevitable. Cadascú ha d’escollir el seu camí, en lo bo i en lo dolent. Hem de prendre decisions que no sabem on ens portaran, però son les decisions que hem escollit, i hem de seguir on ens porta el camí. Clar que ens podem arrepentir de la decicsió presa.. però de què serveix? Un cop parlant amb algún amic, vam comentar que ara som tant lliures, que fins i tot tenim por de les nostres decisions… Curiós si més no. jjeje.
[···]

temps al temps.. tant de bo fos amic del temps…

salut a tots!

Hola a tots els interessats en aqust Blog (que més aviat sou pocs) :p

Després de passar una temporadeta a HP he canviat de feina! sisi. No sé si per millor o pitjor però ara ja no estic a HP i he passat a gasNatural.
La veritat és que no vaig sortir d’HP, sinó que em van fer fora perque se’m va acabar el contracte per obra i servei. Què vol dir això? Que el servei es va acabar, per tant no hi havia feina. I perquè es va acabar el servei? perquè van exportar la producció a Bratislava. De fet la central d’Hp d’EMEA (Europe, Middle East and Africa) és la que està a Sant Cugat, però abans estava a Bruseles. I de mica en mica s’està anant tot cap a Bratislava, on un sou d’allà és 1/4 part que el sou de BCN, i segurament més d’una vuitena o dezena part del sou de Bruseles. I tot això gràcies a la Unió Europea, la Constitució, Globalització and so on. I va a més. No seria d’extranyar que quan africa tingui une bones comunicacions es pasi la central cap allà, on pagarien de sou 1 EUR al mes i ja seria tot un fortunon… en fin.

Doncs el que deia, que estic a gasNatural Informatica (GNI), i no.. em sap greu pero no us puc ajudar a eduir la factura del gas ;).

És curiós perque a HP vaig entrar el dia 20 de gener, i a GNI el 20 d’abril… sembla ser que el 20 em porta sort labroalment parlant.

Be doncs, crec que ja he escrit prou per avui, així que un altre dia ja explicaré les meves tasques a realitzar.

Fins aviat!

Bé, després d’uns mesos des que vaig arribar d’Anglaterra per fi he trobat feina.

La veritat és que vaig estar un temps fent el mandrós i sense voler fer massa cosa, però després d’un temps el fet de no fer res ja es feia força insuportable i les ganes de fer alguna cosa eren evidents. Per això, i per tal de guanyar-se el pa de cada dia per fi vaig decidir de treballar (hehhe, quin remei, no? :p) així que després d’un cert període de cercar feina vaig trobar-ne una de les quals el millor segurament era per fer pes al currículum, però tal i com estan les coses avui en dia en aquest mon era el millor que podia passar, ja que casi el millor és l’experiencia, i sobretot en tema de la remuneració econòmica de la feina. Està clar que aquests no són els millors temps, i si s’ha de començar no s’ha de començar de abaix, sinó encara més a sota, a límits inferiors del terra.

En fi, essent hora d’acabar, la qüestió és que estic a HP, a 1a línia de gestió d’uns equips importants. A veure quan duro.

Arreveure amics!!